Tritons

Tritons
Nom comú sense valor taxonòmic
	Tritó de l'est, estat juvenil de la tòxica espècie nordamericana

Els tritons són amfibis urodels^[1] que s'assemblen a les salamandres. D'una manera general s'anomenen sobretot «tritons» (amfibis) els urodels que tenen pulmons en l'estat adult però passen molt de temps a l'aigua. Aquesta distinció té nombroses excepcions, pel fet que els mots «tritó» i «salamandra» precedeixen de molt de temps el descobriment de nombroses espècies – tanmateix, continua particularment vàlida a Europa.

En la classificació dels amfibis, només el gènere Triturus comprèn els tritons stricto sensu. Tot i això, la família dels salamàndrids és habitualment dividida informalment en dos grans grups: les «veritables salamandres» (comprenent els gèneres Chioglossa, Lyciasalamandra, Mertensiella i Salamandra) i els «tritons» (reagrupant els gèneres restants). La majoria de les espècies d'aquest darrer grup són dites tritons en llenguatge corrent.

Els tritons reben el nom del mitològic Tritó en la literatura històrica, i el "tritó" roman en ús com a nom comú en algunes llengües romàniques: en grec, en romanès, rus i búlgar. El nom sistemàtic Tritons va ser introduït en paral·lel al de Pleurodelinae per Tschudi el 1838, basat en el gènere anomenat Tritó per Laurenti el 1768. El gènere Triton de Laurenti fou reanomenat Triturus (cua de Tritó) per Rafinesque en 1815.^[2]

↑ «DIEC2». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 juliol 2020].
↑ John Wilkins, An Essay Towards a Real Character, and a Philosophical Language (1668), p. 161. Gilbert White, The Natural History and Antiquities of Selborne, in the County of Southampton (1789) p. 50: "the water-eft, or newt, is only the larva of the land-eft, as tadpoles are of frogs". Archibald Constable, Constable's miscellany of original and selected publications in the various departments of literature, science, & the arts, Volume 45 (1829), p. 63: "the salamandra aquatica of Hay, (the water-newt, or eft)".

[1] «DIEC2». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 juliol 2020].

[2] John Wilkins, An Essay Towards a Real Character, and a Philosophical Language (1668), p. 161. Gilbert White, The Natural History and Antiquities of Selborne, in the County of Southampton (1789) p. 50: "the water-eft, or newt, is only the larva of the land-eft, as tadpoles are of frogs". Archibald Constable, Constable's miscellany of original and selected publications in the various departments of literature, science, & the arts, Volume 45 (1829), p. 63: "the salamandra aquatica of Hay, (the water-newt, or eft)".

[1]

[2]